El Cor de la Revolució
Benvinguts a l'Eixample de Sabadell. Un barri forjat en el vapor de les calderes, el batec dels telers i l'elegància del modernisme català.
Cronologia Industrial
Arribada del Ferrocarril
La inauguració de la línia de tren de Barcelona a Saragossa crea una barrera física a l'est del nucli antic. Aquest límit obliga a planificar l'expansió de la ciutat, marcant l'inici conceptual de l'Eixample per donar cabuda a noves fàbriques que necessitaven carbó transportat per les vies.
Llegir més arrow_forward
Consolidació de la Quadrícula
Es tracen els carrers perpendiculars i paral·lels a les vies de comunicació principals. És l'època daurada del tèxtil laner; el barri s'omple de vapors i cases angleses. L'Eixample es consolida com el motor productiu de la ciutat.
Llegir més arrow_forward
Densificació i Blocs de Pisos
Sabadell experimenta una explosió demogràfica a causa de la immigració procedent de la resta d'Espanya (especialment Andalusia i Múrcia). La tipologia de casa unifamiliar ja no és suficient. S'enderroquen antigues cases angleses per construir blocs de pisos de diverses plantes, alterant l'homogeneïtat visual original del barri.
Llegir més arrow_forwardSoterrament i Creació de la Gran Via
Es cobreixen les vies del tren de RENFE, creant la Gran Via, una artèria massiva per al trànsit rodat que creua i vertebra l'Eixample. Això canvia la dinàmica del barri, convertint una frontera ferroviària en una frontera d'asfalt i trànsit.
Llegir més arrow_forward
Desindustrialització i Reconversió
El tancament definitiu de les grans fàbriques tèxtils dóna pas a una nova etapa. Els antics vapors (com el Vapor Buxeda Vell o Llonch) es rehabiliten com a equipaments municipals, universitats, centres d'empreses o s'enderroquen parcialment per obrir noves places públiques i lofts residencials.
Llegir més arrow_forward
El Monstre de les Clavegueres
El setembre de 1981, el carrer Brutau de l'Eixample va viure un dels capítols més insòlits de la seva història. Després d'un embossament al clavegueram del Bar Sans, es va extreure una criatura viscosa de 4 metres de llargada amb aspecte de calamar gegant. El veterinari municipal va arribar a parlar d'una possible mutació abans que es descobrís la veritat: eren budells de cavall en descomposició. La llegenda del 'Bitxo de Sabadell', però, ja s'havia quedat per sempre al barri.
- groups
La Histèria Col·lectiva
La policia i desenes de curiosos es van aplegar al voltant del clavegueram del carrer Brutau.
- local_bar
El Bar Sans
El punt zero de l'Eixample on es va originar un dels misteris més comentats de la Catalunya dels 80.
La llegenda urbana que va paralitzar l'Eixample el 1981
El 2 de setembre de 1981, un embussament al lavadero del Bar Sans, al carrer Brutau, va desencadenar una histèria col·lectiva que va traspassar les fronteres de Sabadell. Durant dies, veïns, mitjans de comunicació i fins i tot el veterinari municipal van especular sobre l'origen d'una misteriosa criatura viscosa extreta de les clavegueres.
Cronologia dels fets
L'embussament
Els propietaris del Bar Sans (cantonada Brutau amb Buxeda) detecten una averia al lavadero. En obrir les canonades, una massa viscosa de 3-4 metres comença a emergir.
La histèria col·lectiva
Veïns s'apleguen al carrer Brutau. La policia local acordon la zona. Es diu que la criatura té ventoses i pell negra, com un calamar gegant.
El veterinari municipal
El veterinari de Sabadell examina la massa i suggereix que podria tractar-se d'una espècie desconeguda o un mutant. La notícia surt a la premsa comarcal.
El desenllaç
Anàlisis posteriors revelen que no era cap criatura viva: eren budells de cavall en descomposició, barrejats amb greixos, detergents i residus orgànics acumulats.
Llegenda viva
El 'Bitxo de Sabadell' torna als mitjans: Cuarto Milenio li dedica un reportatge, la Cadena SER en parla, i xarxes com TikTok i Instagram el redescobreixen.
La premsa se'n va fer ressò
El cas va aparèixer en diversos mitjans locals i nacionals. Des de la premsa comarcal fins a programes de misteri com Cuarto Milenio, el 'Bitxo de Sabadell' s'ha convertit en una de les llegendes urbanes més singulars de Catalunya.
Diari de Sabadell
3 setembre 1981Una misteriosa criatura apareix al clavegueram del carrer Brutau
Veïns de l'Eixample van alertar ahir a la policia després que una massa informe i gelatinosa emergís del desguàs del Bar Sans. La 'cosa', de quasi 4 metres, va provocar el trasbals al barri.
El Caso (estil)
Setembre 1981El monstre de les clavegueres aterroritza Sabadell
Els clients del Bar Sans van viure moments d'autèntic pànic en veure emergir de les canonades una criatura negra i viscosa. Corren rumors de mutació radioactiva.
Cuarto Milenio (Cuatro TV)
2024El monstruo de las cloacas de Sabadell
Iker Jiménez analitza un dels casos de criptozoologia més curiosos d'Espanya. Un ésser que vivia a les aigües estancades de l'Eixample.
Cadena SER
Agost 2025El misterio del bicho de Sabadell
David Justo recull la història del 'monstre' que va fer que tota una ciutat tingués por d'anar al lavabo. La conclusió: era una bola de greix i residus.
Testimonis i veus
"Mi padre tuvo ese bar durante unos años. No era ni un monstruo ni tonterías... fue un atasco gordo, nada más."
Veí de Sabadell (testimoni a TikTok)
Fill d'un antic propietari del Bar Sans
"El hombre, en vez de tranquilizar a la población, se puso en plan Steven Spielberg y comenzó a decir que tal vez se trataba de una especie nueva. Un mutante subterráneo."
David Justo (Cadena SER)
Periodista
"Se decía que había colonias enteras de estos bichos underground. La gente tenía miedo de usar el baño, no te exagero."
Ràdio Sabadell
Ressenya històrica 2025
Què era realment?
Tot i el rebombori mediàtic, la veritat és molt menys terrorífica (tot i que igual de desagradable).
Acumulació de residus
Greixos, detergents, restes orgàniques i espuma s'havien anat acumulant a les canonades del Bar Sans durant mesos o anys.
Reacció química
La barreja de productes de neteja amb matèria orgànica va crear una massa gelatinosa que, per la pendent de les tuberies, semblava moure's sola.
Budells de cavall
L'origen probable: restes de budells de cavall del escorxador proper (carrer Costa i Deu) que van anar a parar al clavegueram i es van barrejar amb la porqueria acumulada.
Efecte òptic
La massa, en ser extreta i manipular-la, va donar una aparença de criatura. La imaginació popular i els rumors van fer la resta.
El 'Bitxo' avui
44 anys després, el Bitxo de Sabadell continua viu a la memòria col·lectiva del barri. Programes de televisió, pòdcasts i xarxes socials l'han redescobert, convertint-lo en una icona pop de la criptozoologia catalana. El 2025, la Cadena SER li va dedicar un reportatge, demostrant que algunes llegendes no moren mai.
Jaume Altimira / Arxiu — El Periódico
La nit que el Vallès va ofegar-se
La nit del 25 al 26 de setembre de 1962, Sabadell va viure la pitjor catàstrofe natural de la seva història. En menys de tres hores van caure 212 litres per metre quadrat. El riu Ripoll i les rieres es van desbordar, arrasant barris sencers. Oficialment van morir 39 persones a la ciutat, tot i que el nombre real podria ser molt més alt.
Cronologia de la tragèdia
La tempesta esclata
Després d'una llarga sequera, una gota freda descarrega amb violència sobre el Vallès. En poc més de dues hores cauen 212 l/m².
Les rieres es desborden
El Ripoll, la riera de les Arenes i la riera de Rubí es converteixen en torrents d'aigua i fang que arrosseguen cotxes, arbres i cases.
La nit del pànic
Els barris de Torre-romeu, Can Puiggener, Plana del Pintor i Campoamor queden anegats. Desenes de famílies pugen als terrats per salvar-se.
El despertar
El sol revela la magnitud de la tragèdia: cases desaparegudes, fangs per tot arreu, centenars de víctimes. La xifra oficial a Sabadell: 39 morts, 3.307 reallotjats.
Onada solidària
Picasso dona un quadre per subhastar-lo als damnificats. Ràdio Barcelona recapta 11 milions de pessetes en dos dies. Franco visita Sabadell.
Les xifres de la tragèdia
Les riades del Vallès van ser la pitjor catàstrofe natural de la història d'Espanya.
Morts oficials a Sabadell
El nombre real podria ser molt superior: moltes víctimes no estaven empadronades
Persones reallotjades
Centenars de famílies van perdre-ho tot i van viure en barraques improvisades
Habitatges inhabitables
Barris sencers van quedar destruïts, especialment al costat del Ripoll
Indústries tèxtils afectades
El 40% de la capacitat tèxtil d'Espanya estava a Sabadell — bona part va quedar arrasada
Veus de la riuada
"Los rayos iluminaban una ciudad regentada por el caos; era la única luz que permitía ver aquello que la riada se llevaba: muebles, personas y máquinas."
Josefa Púas
Veïna d'un suburbi de Sabadell
"Los vecinos, bajo la lluvia, huían espantados de las casas y, cuando no podían huir, se enfilaban en los terrados y tejados para pedir socorro. Los mismos vecinos veían como el agua se los llevaba."
Jordi Calvet
Historiador (testimoni de 1984)
"El efecto devastador no fue tanto por el fenómeno meteorológico en sí, sino por el modelo de desarrollo económico y urbanístico del franquismo: falta de inversión en vivienda y especulación sin control."
Eduard Masjuan
Historiador
El perfil de les víctimes
El 90% de les víctimes de Sabadell eren població jove i immigrada, amb una mitjana d'edat de 25 anys. Treballadors del torn de nit vivien en barraques i cases autoconstruïdes a les vores del Ripoll, sense cap mena de planificació urbanística. La riuada no va ser només un desastre natural: va ser la conseqüència d'anys de desídia política i especulació.
Què va passar després?
La riuada del 62 va canviar Sabadell per sempre. Les autoritats van canalitzar el riu Ripoll i van construir defenses de formigó. Es van enderrocar barraques i es van crear polígons d'habitatge públic. Però el cost humà va ser irreparable. Avui, una placa als barris afectats recorda les víctimes, i cada 25 de setembre la ciutat fa memòria.
Lluís Franco / Diari de Sabadell
Un tresor amagat sota l'Eixample
Sabadell va projectar 12 refugis antiaeris durant la Guerra Civil Espanyola, però només se'n van construir 3. Un d'ells, el del carrer de Buxada 23 (cantoada amb Tetuan), és l'únic al qual encara es pot accedir. I està al cor del nostre barri.
El refugi, en xifres
Superfície subterrània
Tres naus paral·leles de 100 m² cadascuna
Persones de capacitat
Un dels refugis civils més grans de Sabadell
Profunditat
S'hi baixa per una escala de 30 esglaons
Respiraderos de ventilació
Garantien l'aire fresc durant les llargues estones
Un refugi que gairebé no es va usar
Construït entre 1937 i 1939 per la Junta Local de Defensa Passiva, el refugi va tenir poc ús real. Sabadell només va patir dos bombardejos aeris durant tota la guerra: un el 13 de febrer de 1937 a les rodalies de l'aeròdrom, i un altre el 25 de gener de 1939 a les afueres de la ciutat. Una hipòtesi apunta que molts industrials tèxtils del barri es van passar al bando nacional per protegir les seves fàbriques dels atacs.
Carrer de Buxeda, 23 — cantonada Tetuan
De refugi a... cultiu de xampinyons
Entre 1956 i 1987, un cultivador anomenat Pere Salaet va utilitzar el refugi (i d'altres) per fer créixer xampinyons, aprofitant la humitat constant i la temperatura estable de l'espai subterrani. Durant dècades, mentre els veïns feien vida al carrer de Buxeda, sota els seus peus hi creixien bolets.
Protegit, però invisible
El refugi està catalogat al Pla Especial de Protecció del Patrimoni (PEPS) de Sabadell com a 'arquitectura de defensa'. No es pot alterar ni destruir. Tanmateix, és de propietat privada —l'accés és des de l'interior d'un pis al número 23— i no està obert al públic. Una placa informativa al carrer seria el primer pas per donar a conèixer aquesta joia amagada.
Font: Diari de Sabadell / Museu d'Història de Sabadell (MHS)
Preservem la nostra memòria
L'Associació de Veïns treballa per protegir el llegat històric de l'Eixample. Uneix-te a nosaltres en les visites guiades pel patrimoni industrial.